Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan

Elegant via, situada a l’extrem oriental de la Serra de Sant Joan, just sobre el nucli de Montanissell, amb una primera tirada prou intensa i obligada i un segon llarg amb roca de la bona de veritat. El nom fa referència a les cintes que calen per repetir-la, no obstant, nosaltres ho amanim amb un joc de friends per reforçar algun tram aquí i allà. En definitiva, una tria interessant, mantinguda, amb bona roca i que se’ns fa curta.

Ressenya de la via Con Ocho Basta a Sant Joan de Montanissell

Ressenya de la via

  • Via: Con Ocho Basta
  • Zona: Serra de Sant Joan
  • Dificultat: 6a (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 140 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via pràcticament equipada
  • Material: Joc de friends per completar l’equipament. Alguna baga pot anar bé per substituir algun pont de roca.
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****
Primers metres

Primers metres

Aproximació:

Sortim d’Organyà direcció Montanissell. Tot just entrant al nucli prenem la primera pista a mà dreta. La seguim fins arribar a un revolt on deixem el vehicle. Seguim a peu per un corriol evident i a l’alçada d’un sostre característic grimpem fins enfilar-nos a una mena de sòcol. Seguim uns metres cap a l’oest fins al peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

L1(6a)
L1 molt bo!!

L1 molt bo!!

La primera tirada evoluciona per una placa fissurada, mantinguda, d’escalada franca i excursions entre assegurances. El pas clau el trobem entre la tercera expansió i un clau: haurem d’anar una mica cap a la dreta, aprofitant una fissura, per arribar fins una bona presa i després obliquar cap a l’esquerra fins al clau, la seqüència és bonica i segueix la lògica al peu de la lletra. La reunió la farem a una còmoda lleixa aprofitant un pont de roca i un parabolt. 4 parabolts i un clau, 35 metres.

L2(V+)
L'Enric encarant el desplomet del L2

L’Enric encarant el desplomet del L2

Aquesta segona tirada té sens dubte el millor tram de tota la via: un desplomet amb unes gandes tremendes!! Abans d’arribar-hi però, haurem de superar una bonica placa que ens demanarà una mica d’adherència i col·locació abans d’arribar al festival del desplom. Un cop superat ens queden uns metres senzills fins la reunió, que novament muntarem d’una expansió i un pont de roca.  3 parabolts i 2 claus, 30 metres.

L3(V+)
Tercera tirada

Tercera tirada

La tercera tirada s’ha redreçat, cercant les parts que més tiren. No obstant, després de fer la variant d’entrada seguim per l’itinerari original, que segueix la lògica d’una fissura diagonal i busca el terreny més fàcil per sortir a la feixa. Un cop en aquesta anirem cap a l’est fins trobar un bloc on hi trobarem la reunió. 2 parabolts (si fem la variant de sortida trobarem un parell d’expansions més), 45 metres.

L4(V+)

La darrera tirada s’enfila per una mena de canal diedre, fàcil d’escalar i on trobarem algun pont de roca llaçat.

Darrera tirada

Darrera tirada

Aquest tram ens mena a una placa tombada que ens deixa davant de l’última dificultat de la via: superar un petit tram desplomat amb bona presa, on la decisió és la única cosa que necessitem. Superat el pas ens queden uns metres més amables però força elegants fins atènyer la darrera reunió. 2 parabolts i un clau superlatiu, 30 metres.

Descens:

Fem un ràpel de trenta i pocs metres fins la feixa. Un cop a la feixa descendim cap a l’oest fins que arribem a la pista on hem deixat el vehicle.

El que més m’ha agradat:
  • Escalada força variada: plaques, fissures, desploms, adherència, diedre… I això que només té 140 metres!
  • Desplom del segon llarg guapíssim, amb roca de primera categoria.
  • Escalada obligada, però mai exposada.
El que no m’ha agradat tant:
  • Es fa curta.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

13 responses to “Con Ocho Basta a la Serra de Sant Joan”

  1. Mingo says :

    Estic amb tu es fa curta. Quan la vaig fer vaig tenir la sort de fer-la tota de primer i vaig disfrutar moltissim. El lloc li dona un plus a aquesta preciosa escalada.
    Felicitats

    • Eduard says :

      El lloc és molt xulo i tranquil, i més quan arribes a dalt i veus el Pedra i el Port del Comte, que per cert, ja estaven ben emblanquinats!!

  2. Llorenç says :

    bonica via! apreta sobretot al primer llarg i tot seguit a disfruitar! teniu raó en que es fa curta! caldrà buscar més opcions per aquesta paret!

    • Eduard says :

      Hehehe! El primer llarg apreta però és molt guapu. Sí que et quedes amb ganes de fer més coses, però tot el que he vist sí que ho he trobat apretat!! :P

      Bones escalades!!

  3. miquel blanco says :

    No sé d’on ha tret la penya això de les vuit cintes. Flipu amb la imaginació del personal. Ja sé que és una xorrada però con ocho basta, nom tret d’una sèrie bastant vella, feia referència a la quantitat de vies que hi havia a la serra quan es va obrir. Ara hi ha més de quaranta! En fin culturilla cutresalchichera de la comarca.

    Jo crec que amb tres cintes ja n’hi ha suficient…

    Si us va agradar la via i el raconet no us heu de perdre la Racons d’Il·lusions, més exigent i força més bonica.

    Ala venga!!
    M.Blanco.

    • Eduard says :

      I no és bonic que la gent deixi volar la imaginació??
      Enhorabona per la via, la vam gaudir força i gràcies per la recomanació, però em sembla que encara hem de menjar moltes sopes abans d’apropar-nos-hi!!

      Salut!

  4. mikimiau says :

    Aquesta la ting mirada ja fa temps i amb el vostre post, encara hem feu venir més ganes de fer-la enhorabona per la via.

  5. Jaumegrimp says :

    A Montanisell no hi he escalat encara, se m’acumula la feina!
    bona la precisió del bou M Blanco! però no li feu cas amb el nombre de cintes, a ell no ni fan falta, les fa en solo!!

    • Eduard says :

      Epa Jaume! Sempre està bé que és puntualitzin les coses. Ara, jo només amb tres cintes segur que no hi torno ;)

  6. joan says :

    Casualment hi vam anar aquest dissabte, i tens tota la raó: una meravella que es fa curta! Ara, el pas que em va costar més, va ser el de després del primer parabolt, on si rellisques, et pots fotre una bona castanya i arribar a tocar el terra!

    • Eduard says :

      Això va ser perquè et va agafar en fred, que el pas no és difícil i tens un bon repòs a sobre de la primera xapa per acabar d’estudiar bé el moviment :)
      Jo on vaig vibrar va ser abans d’arribar al clau, perquè no el veus i vaig confiar en que la lògica em portava cap a la dreta i anaven sortint les preses i després cap a l’esquerra que pilles una ganda de primera i ja xapes…Ufff!! Per mi el millor llarg el primer i la millor roca al segon.

      Apa, salut!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: