Arxius | Montserrat RSS for this section

Alba Oi? al Serrat dels Monjos

Com les altres vies d’aquesta banda del Serrat dels Monjos, l’Alba Oi? és una proposta irregular, amb alguna tirada interessant i una discontinuïtat inevitable. Amb bona roca, i quan no, sanejada a consciència, permet fer metres al sol i gaudir d’un agradable dia d’escalada sempre que no busquem ambient de paret.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Alba Oi?
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/Ae (MD)
  • Dificultat obligada: V+/Ae
  • Llargària: 275 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb parabolts i algun clau
  • Material: 12 cintes, Camalots #0.75, #1 i #2, joc discret de tascons bagues per savines i estreps.
  • Valoració: **
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut).

Ressenya de la via

Ressenya de la via

Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, vorejant el Serrat de les Garrigoses, un cop passat el Torrent Fondo després de les expansions de l’Estereotip de seguida idetificarem el peu de via mercès al característic sostre de segon llarg.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via combina tirades interessants amb altres de tràmit, quelcom inevitable en aquesta banda del Serrat dels Monjos. El primer llarg és mantingut i totalment equipat, amb una escalada a vegades poc evident però bonica. El segon, curt, haurem de superar un extraplom. El quart va per una mena de diedre i tocarà acabar-nos de protegir amb flotants (els tascons hi queden bé).

Un cop a la feixa que talla el Serrat toca caminar per anar a trobar la segona part de la via. Aquesta comença a una mena de columna tombada, amb roca molt bona. La reunió la farem d’un petit boscquet. El setè, és potser el millor llarg de la via, amb una roca de pel·lícula. La reunió la muntarem de dos arbres junts. La vuitena tirada comença trempada però de seguida perd tota l’empenta fins arribar a un pont de roca característic al costat del qual muntarem la reunió.

Descens:

Des de la vuitena reunió, que haurem de muntar, podem continuar fins al cim, amb 120 metres més de grimpades o bé anar a buscar el ràpel de la via Estereotip, descendint per la carena de forma evident i fent una petita i delicada des-grimpada per atènyer la instalació. Amb un ràpel de 60 s’arriba justíssim (haurem de desgrimpar un metre), sinó tocarà dos ràpels. Anem en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat que ens menarà fins al Torrent Fondo. Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 8 metres just al final.

Potser també et pot interessar:

Privilegi al Serrat dels Monjos

D’una lògica aclaparadora la Privilegi fou la segona via oberta al Serrat dels Monjos. La seva geometria fissurada demana a crits ser escalada i quan ens hi posem no decepciona. Un cop superat el peatge inicial, les fissures a equipar es succeïxen agraïdes fins el gran sostre que domina barrant el pas. És aleshores quan toca ballar sobre els estreps i penjar-se dels friends que mai queden malament. I tot això sobre un rocam que recorda més al Montroig que a Montserrat.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Recorregut de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Recorregut de la via

  • Via: Privilegi
  • Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
  • Dificultat: 6a/A2 (MD/A2)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 120 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb 8 espits i 3 claus. Reunions equipades
  • Material: 12 cintes, joc de Camalots del #0.4 al #2 repetint #0.4, #0.75 i #1. Estreps i opcionalment un petit joc de tascons
  • Valoració: ***
  • Orientació: Sud

Aproximació:

Ressenya de la via Privilegi al Serrat dels Monjos (Montserrat)

Ressenya de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop passat el sector central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del corriol i des d’allí pugem fins atènyer el peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via de fissures a equipar. Els primers metres són molt desagradables, sobre roca escamosa, terra i matolls, peatge a pagar per poder gaudir de les fissures centrals. A la meitat del primer llarg hi ha una reunió. La segona i la tercera tirada són dos llargs de fissura sensacionals, mantinguts en V amb algun pas més difícil i absolutament agraïts a l’hora d’equipar. El quart supera un sostre perfectament fissurat en escalada artificial a equipar (un universal emplaçat). No obstant els friends mitjans entren a caldo. Al final de la tirada trobarem un parell d’espits. El darrer llarg és molt indefinit. Toca baixar una mica per anar a buscar una mena de diedres fàcils però trencats; té pinta que es pugui sortir directe amunt des de la reunió quedant una tirada molt més elegant.

Descens:

Marxem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Desig de Sol al Faraó

Escalada discreta i agradable, la Desig de Sol ressegueix l’Aresta sud de l’Agulla de cap a peus. Totalment equipada només haurem de menester un grapat de cintes, els estreps i ganes de passejar per torrar-nos al sol.

Recorregut de la via Desig de Sol al Faraó

Recorregut de la via

  • Via: Desig de Sol
  • Zona: Montserrat – Ecos
  • Dificultat: 6a/ae (MD)
  • Dificultat obligada: V/Ae
  • Llargària: 140 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Completament equipada amb parabolts
  • Material: 12 cintes i els estreps
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de Can Jorba continuem per una pista cap a l’oest fins arribar a un camp d’oliveres on podem estacionar el vehicle. Des d’aquest punt anem a buscar el Torrent de la Coma d’en Pastor, marcat (o embrutat) amb un munt de taques grogues i que ens mena, al cap d’un quilòmetre aproximadament a un corriol transversal que ve del Vermell i continua cap al Coll del Muset.

Ressenya de la via Desig de Sol al Faraó

Ressenya de la via

Prenem el corriol i a l’alçada d’un pi blanc característic ens desviem per una nova fresa que amb intuïció i després d’alguna grimpada ens deixa a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via

Els dos primers llargs ens menen al peu del marcat extraplom característic del vessant sud; aquestes dues tirades es poden empalmar. Compte amb una llastra que hi ha al entrar a la R2.

La tercera tirada és curta, amb un inici acrobàtic per superar el balmat i una agradable sortida en lliure per atènyer la reunió. El quart té el pas més picant de la via per sortir de la role i continua sobre roca de primera. Arribarem al cim pels darrers metres de l’Anglada.

Descens:

Ràpel de 15 metres per la vessant est i desgrimpem l’aresta nord amb cura fins un coll. Baixem per la canal est fins que sortim al corriol d’ascens.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Normal de la Momieta

La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.

Recorregut de la via Normal de la Momieta

Recorregut de la via Normal de la Momieta

La Normal de la Momieta n’és una altra de les emblemàtiques, amb un traçat intel·ligent i audaç, guanya el que d’antuvi es coneixia com l’Orella de la Mòmia, anant a buscar l’aresta sud després d’un dels flanquejos més característics de Montserrat. Recentment la via a sofert un “restyling”, apropant-se més a l’essència de la via original.

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Sant Benet
  • Dificultat: V- (D+)
  • Dificultat obligada: V-
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb algun parabolt
  • Material: 6 cintes, bagues savineres i el Camalot #0.75
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****
Ressenya de la via Normal de la Momieta

Ressenya de la via

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Potser el més complicat de la via és enfilar la cornisa, ja que l’entrada es troba rentada. Un cop dalt hi ha un bon forat per emplaçar-hi el Camalot #0.75 i protegir el possible pèndol del segon de corda.

Al segon llarg trobarem un parabolt i una mica més amunt un pont de pedra (al costat si volem i podrem col·locar el alien groc). Uns metres més amunt hi ha un merlet característic que llassem còmodament. El tercer llarg discorre per un evident diedre, on podrem anar llaçant savines.

Descens:

Un ràpel de 55 metres (es pot fraccionar des del coll amb la Mòmia).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aleix a la Punxa

L’escalada d’arestes és una de les més paradigmàtiques de l’univers Montserratí; escalades no del tot verticals, on conta més el gest que la força i l’exposició acostuma a ser-hi present amb més o menys intensitat. La majoria són encarades a migdia, modestes i popularment conegudes com Arestes Brucs. Però que siguin modestes no és sinònim de poc interessants, ans al contrari trobem línies per tots el gustos i nivells.

L’Aresta Brucs de l’Arbret o de la Bitlla per posar algun exemple són joies de nivell més que assequible per on han passat més d’hora que tard la majoria d’escaladors montserratins. Si busquem reptes més picants l’Aresta Brucs del Dit, de la Vespa o la de seva veïna la Bessona Inferior satisfaran als gourmets més exigents. Però si hi ha una línia que és l’Aresta Montserratina per excel·lència aquesta és l’Arcarons, essència de l’escalada sincera i declaració de principis. Altres vies que tenen ànima d’aresta però estan encarades al nord són l’Esperó de l’Alba i l’Esperó Ribas, dues línies igualment imprescindibles.

Recorregut de la via Aleix a la Punxa

Recorregut de la via

El vessant est de la Punxa ofereix una línia natural que ben bé podria ser una Aresta Brucs més. Escalada no gaire difícil, correctament equipada allà on toca, és la ruta més fàcil per pujar al cim de la Punxa, mirador privilegiat a proa d’aquest vaixell que són els Flautats.

  • Via: Aleix
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A0 (D+)
  • Dificultat obligada: V/Ae
  • Llargària: 145 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Equipada amb espits i 2 claus. Reunions rapelables.
  • Material: 6 cintes i Camalot #0.75
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació

Ressenya de la via Aleix a la Punxa

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena amb certa intuïció fins el peu de via (espits visibles).

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Encarada a l’est hi toca el sol fins a migdia, essent un bon destí per les tardes d’estiu o els matins que busquem sol. La via resta equipada amb espits, tot i que al segon llarg podrem emplaçar algun flotant en un tram de roca trencada; és aquest l’únic punt de roca dolenta de tota la via. Totes les reunions són equipades per rapelar. El tram d’A0 del darrer llarg és 6b+ en lliure.

Descens:

Des del cim de la Punxa fem un ràpel fins al coll amb la Porra. Des d’allí prenem una vira, que amb cura ens mena a la quarta reunió de la via. D’aquesta rapelem fins la segona i de la segona a peu de via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: