Archive | Montserrat RSS for this section

Lobe-Serrano a la Gorra Frígia

Recuperem aquesta sensacional ascensió, exponent d’una manera d’escalar a Gorros que lentament a estat fagocitada per les transitades fileres d’expansions que de manera inexorable han entapissat les quatre bandes de la Gorra.

Recorregut de la via Lobe Serrano al Gorro Frigi

Recorregut de la via

La Lobe-Serrano no te res a veure amb la resta de vies que trobem actualment a la Gorra Frígia. Un primer llarg equipat, però obligat, dóna pas a dues tirades des-equipades, on haureu d’espavilar-vos per poder protegir-les mínimament. Lamentablement la sortida al cim ha estat absorbida i assimilada per la popular Stromberg i la “nova” Jordi Ferret, desvirtuant una línea que no havia deixat pràcticament petja a la roca.

  • Via: Lobe-Serrano
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 140 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Molt poc equipada amb parabolts i merlets llaçats
  • Material: 8 cintes, bagues per merlets, Camalot #2. Algun tricam útil.
  • Orientació: Nord-oest
  • Valoració:****
Ressenya de la via Lobe-Serrano a la Gorra Frígia

Ressenya de la via

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via, uns metres a la dreta de la Jordi Ferret.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La  via:

La primera tirada comença trempada, amb les tres primeres expansions juntes, després afluixa un xic i obliga més. El segon llarg sortim per la dreta a buscar un merlet evident i d’aquest recte amunt a per una altra banya que podem llaçar. De la banya derivem a l’esquerra fins un petit pont de pedra i d’aquí en tendència a la dreta fins la reunió.

Si ens fixem des de la segona reunió es veu amunt i una mica a la dreta una mena d’esperó poc marcat, que és per on continua la via (algun merlet llaçat). Per arribar-hi haurem d’escalar una placa fàcil però complicada de protegir. Un cop al peu de “l’esperó” trobem un merlet llaçat i un llavi que permet reforçar una mica. Continuem amunt per terreny vertical i grans còdols superant a la part alta un petit extraplom amb bona presa. Un cop superat aquest marxem a l’esquerra i muntem reunió a la segona de la Jordi Ferret o a la tercera de la Stromberg (2 metres més amunt). D’aquí al cim ho fem per on tinguem ganes.

No es tracta d’una via comercial, amants dels parabolts absteniu-vos. A partir del segon llarg la via està pràcticament desequipada (hi ha algun merlet llaçat per marcar el camí). La protecció no sempre és fàcil i és sobretot a base de llaçar merlets.

Descens:

Per la via Normal o si ens volem estalviar els llargs comuns amb la Stromberg i la Jordi Ferret, rapelant per qualsevol d’aquestes dos vies.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Bajo el Signo de Capricornio al Pollegó Oest

Malgrat discórrer per un pany no gaire atractiu la Bajo el Signo de Capricornio encerta el millor recorregut. Hi destaquen les tirades tercera i cinquena, dos llargs de placa sobre roca excel·lent. Ideal per una matinal quan cerquem ombra.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (B-1) resta prohibida l’escalada de l’1 de gener fins el 31 de juny.
Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Bajo el signo de Capricornio
  • Zona: Montserrat – Vinya Nova
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària:135 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via equipada amb parabolts
  • Material: 8 cintes exprés i una baga
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Deixarem el vehicle a l’aparcament inferior de la Vinya Nova. Des d’allí prenem un camí en direcció nord. El camí s’endinsa a un bosc fins que surt al Torrent del Pont. Avancem una mica pel torrent i al cap de poc veurem un corriol que surt a la dreta (fites i marques blanques).

Ressenya de la via Bajo el Signo de capricornio

Ressenya de la via

Seguim el corriol, que va guanyant alçada d’una manera agradable. Arribem a un trencall i enfilem direcció nord fins situar-nos a l’alçada del Pollegó oest. Prenem aleshores una canal ampla i força neta que ens deixa al peu del Pollegó passant pel peu de l’Aresta Ribas. Continuem cap amunt seguint un corriol poc marcat que voreja el vessant oest del Pollegó fins que arribem a una clariana on es troba el peu de via, uns metres a l’esquerra del peu de via de Los Mares del Sur.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via completament equipada amb parabolts amb dos llargs clarament més interessants que la resta. Ràpida d’escalar i amb ombra fins aproximadament les dues, esdevé una bona opció per una matinal a l’ombra.

Descens:

Un ràpel de 60 metres fins a la R-2 i d’allà un altre al terra. També es pot rapelar de reunió a reunió.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Millenium a la Gorra Frígia

La Millenium és sens dubte la via més potent del Frigi, amb una arrencada absolutament contundent i un segon llarg de pura continuïtat, tot sobre roca de luxe. El vessant nord-oest gaudeix de bona ombra fins ben entrada la tarda, esdevenint el destí ideal quan vulguem fugir de la calor.

Recorregut de la via Millenium al Gorro Frigi

Recorregut de la via

  • Via: Millenium
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6c+ (ED)
  • Dificultat obligada: 6b
  • Llargària: 100 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: baix
  • Equipament: Equipada amb parabolts
  • Material: 12 cintes exprés
  • Orientació: Nord-oest
  • Valoració:***

Aproximació

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que anem remuntant fins al peu de via (dos parabolts sense xapa).

Ressenya de la via Millenium a la Gorra Frígia

Ressenya de la via Millenium a la Gorra Frígia

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via s’inicia amb una secció desplomada amb algun pas difícil de llegir (pas clau a l’alçada del 6è bolt). Continua vertical i mantinguda fins a la reunió, amb algun altre pas curiós. La segona tirada ataca un mur sensacional, mantingut i amb roca excel·lent. Quan la verticalitat afluixa marxem cap a la dreta creuant una taca groga característica per després seguir amunt fins la reunió. El tercer llarg té una panxa per guanyar el cim.

Descens:

Des de la segona reunió un ràpel de 55 metres fins al terra o bé per la baixada normal de Gorro.

Potser també et pot interessar:

  • Jordi Ferret
  • Stromberg

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Jordi Ferret a la Gorra Frígia

Actualització 31-7-2015. La via actualment es troba desequipada

La Jordi Ferret és de les darreres vies que s’han obert a la saturada Gorra Frígia. Enganxada a la popular Stromberg esdevé una còpia d’aquesta sense tant ferro, malgrat estigui completament equipada.

Recorregut de la via Jordi Ferret

Recorregut de la via

Repetint la via un es pregunta si calen aquests tipus d’itineraris. Massa aprop de la Stromberg i sobretot massa aprop de la clàssica Lobe-Serrano, a la que li treu sense manies tot l’espai que necessita.

  • Via: Jordi Ferret
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 125 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: baix
  • Material: 10 cintes exprés
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ***
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via, uns metres a la dreta de la Stromberg.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg és el més interessant, una placa mantinguada en V grau, vertical i amb bona ganda tota l’estona. La segona tirada és més suau, fins que enfila una panxa just abans d’entrar a la reunió i que li dóna el grau. El tercer supera una panxeta i va a buscar la darrera reunió de la Stromberg, que farem servir si volem arribar al cim.

Descens:

La via és rapelable. També es pot baixar per la via Normal.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El Kraken a la Pastereta

Bonica via de concepció esportiva, el Kraken aprofita la part central d’aquest llaminer escut que és la part superior del Serrat de la Pastereta. Tres llargs entusiasmants  regalen una escalada sobre placa amb tots els seus matisos, des d’equilibris amb la punta del peu fins a tibades que posen a prova el bon to dels bíceps. Orientada a ponent esdevé una bona alternativa quan cerquem ombra al matí.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: El Kraken
  • Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
  • Dificultat: 6b (ED-)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 160 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
  • Material: 14 cintes exprés
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Aparqem al parking Nubiola a la Vinya Nova i enfilem la pista que porta cap a Collbató fins que trobem el camí que puja cap al Clot de la Mònica (marques blaves), al cap d’una estona es converteix en un corriol.

Ressenya de la via El Kraken

Ressenya de la via El Kraken

Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Flanquegem cap a l’esquerra per sota de la via Diedre Bonington. Seguim fins que trobem un trencall que puja fins al peu de via amb alguna corda fixa al tram final.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La primera tirada la podem fer desencordats fins a la reunió en una còmoda feixa. El segon llarg és molt interessant, mantingut, tot i que de tant en tant trobem algun repòs, i més aviat tècnic. La tercera tirada és més senzilla, amb una panxeta a mig camí que li posa una mica de pebre; hi ha una reunió intermitja, però paga la pena continuar fins a la següent, al peu del mur final. El darrer llarg és atlètic, mantingut i sempre amb bona ganda. Tota la via està perfectament assegurada amb parabolts.

Descens:

Rapelem fins la R-3 i des d’allà anem a buscar la reunió de la Viatge Apatexe, 5 metres més a l’esquerra. Des d’aquesta amb un ràpel just de 60 arribem a l’esquerra de la feixa. Des d’allí desgrimpem a peu de via o anem a buscar la R-1. També podem baixar a peu, seguint la carena de la Petereta fins que anem a trobar el camí que baixa de Sant Joan; el prenem en direcció al Clot de la Mònica.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: