Archive | Montserrat RSS for this section

Jordi Ferret a la Gorra Frígia

La Jordi Ferret és de les darreres vies que s’han obert a la saturada Gorra Frígia. Enganxada a la popular Stromberg esdevé una còpia d’aquesta sense tant ferro, malgrat estigui completament equipada.

Recorregut de la via Jordi Ferret

Recorregut de la via

Repetint la via un es pregunta si calen aquests tipus d’itineraris. Massa aprop de la Stromberg i sobretot massa aprop de la clàssica Lobe-Serrano, a la que li treu sense manies tot l’espai que necessita.

  • Via: Jordi Ferret
  • Zona: Montserrat – Gorros
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 125 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: baix
  • Material: 10 cintes exprés
  • Orientació: Nord
  • Valoració:***
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via, uns metres a la dreta de la Stromberg.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg és el més interessant, una placa mantinguada en V grau, vertical i amb bona ganda tota l’estona. La segona tirada és més suau, fins que enfila una panxa just abans d’entrar a la reunió i que li dóna el grau. El tercer supera una panxeta i va a buscar la darrera reunió de la Stromberg, que farem servir si volem arribar al cim.

Descens:

La via és rapelable. També es pot baixar per la via Normal.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El Kraken a la Pastereta

Bonica via de concepció esportiva, el Kraken aprofita la part central d’aquest llaminer escut que és la part superior del Serrat de la Pastereta. Tres llargs entusiasmants  regalen una escalada sobre placa amb tots els seus matisos, des d’equilibris amb la punta del peu fins a tibades que posen a prova el bon to dels bíceps. Orientada a ponent esdevé una bona alternativa quan cerquem ombra al matí.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: El Kraken
  • Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
  • Dificultat: 6b (ED-)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 160 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
  • Material: 14 cintes exprés
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Aparqem al parking Nubiola a la Vinya Nova i enfilem la pista que porta cap a Collbató fins que trobem el camí que puja cap al Clot de la Mònica (marques blaves), al cap d’una estona es converteix en un corriol.

Ressenya de la via El Kraken

Ressenya de la via El Kraken

Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Flanquegem cap a l’esquerra per sota de la via Diedre Bonington. Seguim fins que trobem un trencall que puja fins al peu de via amb alguna corda fixa al tram final.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La primera tirada la podem fer desencordats fins a la reunió en una còmoda feixa. El segon llarg és molt interessant, mantingut, tot i que de tant en tant trobem algun repòs, i més aviat tècnic. La tercera tirada és més senzilla, amb una panxeta a mig camí que li posa una mica de pebre; hi ha una reunió intermitja, però paga la pena continuar fins a la següent, al peu del mur final. El darrer llarg és atlètic, mantingut i sempre amb bona ganda. Tota la via està perfectament assegurada amb parabolts.

Descens:

Rapelem fins la R-3 i des d’allà anem a buscar la reunió de la Viatge Apatexe, 5 metres més a l’esquerra. Des d’aquesta amb un ràpel just de 60 arribem a l’esquerra de la feixa. Des d’allí desgrimpem a peu de via o anem a buscar la R-1. També podem baixar a peu, seguint la carena de la Petereta fins que anem a trobar el camí que baixa de Sant Joan; el prenem en direcció al Clot de la Mònica.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

George Harrison a l’Agulla del Romaní

Bona via, aprofita un rocam de primera per traçar-hi una itinerari agraït, generosament equipat. Ràpida de fer, només ens caldrà un grapat de cintes per repetir-la. Si us animeu penseu en alguna altra per acabar d’aprofitar la caminada. Ombra fins a migdia.

Recorregut de la via George Harrison a l'Agulla del Romaní

Recorregut de la via

  • Via: George Harrison
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Llargària: 75 metres
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Completament equipada amb espits
  • Material: 14 cintes
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Des de Can Masana en dirigim al refugi Vicenç Barbé.

Ressenya de la via George Harrison a l'Agulla del Romaní

Ressenya de la via

Un cop al refugi refugi prenem el corriol direcció Coll de Porc (est) marcat amb pintura groga i blanca. Abans d’arribar al pas del Príncep i estant més o menys a l’alçada de la Monja prenem un corriol que puja cap al Lloro (marques blaves). Quan siguem a l’alçada de la nostra agulla abandonem el corriol, travessem un petit torrent i acabem d’arribar a peu de via.

Aproximació a la via

La via:

Via completament equipada amb espits. El primer llarg comença dret amb roca molt bona i moviments més aviat tècnics; trobem el pas clau a uns 7 metres, on costa trobar algun peu. La segona tirada és diferent, amb un primer tram vertical i de patates i després una secció més ajaguda però també molt agraïda. La primera reunió està preparada per rapelar.

Descens:

Fem una curta desgrimpada pel vessant nord-est i de seguida enfilem una canal per la banda nord que en pocs minuts ens deixa a peu de via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Integral Estorach-Nubiola-Torras-Nubiola al Timbal i al Timbaler del Bruc

El conjunt del Timbaler del Bruc i el Timbal, enclavats al bell mig d’un dels epicentres de l’escalada esportiva a Montserrat, ofereixen la possibilitat de fer una integral més clàssica que un piano de cua.

I ho fa combinant dos vies precioses: la Xemeneia Estorach al Timbal i la darrera tirada de la N-T-N al Timbaler. Malgrat la brevetat del recorregut podrem gaudir d’una escalada del tot variada, amb una xemeneia amb la mida ideal, una fissura que podrem superar en artificial o en lliure potent i una agradable placa de sortida.

Enric Navarro, Maria, Francesc, Elisenda i Josep Estorach. Font: Mai Enrera nº 454

Emili Navarro, Maria, Francesc, Elisenda i Josep Estorach. Font: Mai Enrera nº 454

Recorregut de la via

Recorregut de la via

Aprofitem aquesta entrada per recordar la figura d’en Francesc Estorach Pons (Barcelona 1920-2015). Pioner de l’escalada a casa nostra, juntament amb el seu germans Josep i Maria, protagonitzaren algunes de les ascensions més significatives de Montserrat durant la dècada dels 40. Seves són les primeres a l’Agulla de la Creu, l’Esquelet, el Tub, l’Agulla Mare o el Carquinyoli, per anomenar-ne alguna. Va ser membre de la UEC, el GEDE i del GAM endemés d’esdevenir el primer guia de muntanya de l’Estat Espanyol juntament amb el seu germà Josep.

  • Via: Intergral Estorach-Nubiola-Torras-Nubiola
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Llargària: 85 metres
  • Dificultat: V+/A1 (MD+)
  • Dificultat obligada: V/A1
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Integral pràcticament desequipada, trobarem 3 claus i dos caps de burí.
  • Material: 12 cintes, joc de Camalots del #0.5 al #2, un universal, una P, dos Vs, una mica de fusta i una plaqueta recuperable. Un estrep si no anem en lliure
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració: ****
Ressenya de la via

Ressenya de la via

Aproximació:

Des del Bruc prenem el camí de Can Salses fins que arribem a un revolt pronunciat a mà dreta on hi ha un trencall; prenem el trencall (nord) i continuem per entre camps d’oliveres fins que a mà dreta trobem un eixamplament on podem aparcar (parking del Vermell). Des d’allí continuem a peu cap al nord; de seguida trobem un trencall a la dreta (marques blaves) que no prenem, seguim cap al nord en pujada suau fins que veiem la paret. Continuem fins a peu de via

Veure l’aproximació a la via

La via:

La primera tirada és una xemeneia ben franca, el pas més complicat és per entrar-hi; un cop situats dins es progressa força bé fins al coll on fem la reunió. El segon llarg és curt i el fem en ramonage fins que podem passar al Timbal i guanyar el cim ràpidament. El tercer és el més laboriós, delicat fins caçar la fissura que es pot pitonar al gust (els flotants no queden sempre bé). Un cop afluixa anem a buscar un arbust i un cop llaçat sortim cap a fora, on trobarem el cap de burí i d’allà fàcil fins al cim.

Descens:

Des del cim marxem cap a l’oest i baixem per la canal del Gerro. Des d’allí anem a buscar el camí d’aproximació.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Lobo Estepario al Dumbo

Navegar per aquest imponent escut que és el vessant est del Dumbo esdevé tota una experiència. D’una verticalitat severa i amb uns còdols més aviat de gra petit l’escalada es torna tècnica i atlètica. Fer-ho per la Lobo Estepario és tot un luxe, oberta per sota és una lliçó de savoir faire. Toca escalar de baix a dalt.

Ressenya de la via Lobo Estepario al Dumbo

Ressenya de la via

  • Via: Lobo Estepario
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: 6b+ (ED)
  • Dificultat obligada: 6b
  • Llargària: 85 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits i algun burí.
  • Material: 14 cintes exprés.
  • Orientació: Est
  • Valoració: ****
Recorregut de la via Lobo Estepario al Dumbo

Recorregut de la via

Aproximació:

Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des del refugi seguim cap a la Canal Ample, un cop passat el conjunt del Broc i el Setrill ens desviem cap a l’esquerra fins arribar a la vessant est de la Roca del Dumbo. La via s’enfila entre dues evidents canaletes.

Aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

Escalada de dos tirades completament equipada, encara que obligada, es nota que es va obrir per sota. El primer llarg és realment llarg i mantingut, amb el pas clau una mica abans d’arribar a la meitat. La segona tirada marxa cap a la dreta a buscar un còdol característic per encarar un bon mur; un cop superat aquest la paret perd empenta fins al cim.

Descens:

Desgrimpem uns metres pel vessant nord, prenem una canal de baixada que ens mena a un bosc. Anem creuant el bosc cap a l’est sense perdre alçada fins que arribem al vessant sud de l’Agulla Sense Nom i prenem el corriol que puja del refugi (marques grogues i blanques).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: